18.12.08

La carta al Reis Mags de Rata Poe està plena de llibres de poesia. I la vostra?

Bon dia a tots i totes. No s'ho creureu, però estic molt atrafegat, afalagat, empantanegat, empotingat, espellingat, monoftongat, rebotegat, sufumigat, variegat i xirigat. Uf!!! Tot preparant la carta del Reis Mags. Ja n'he escrit al menys unes sis cartes, però després de llegir-les m'ho repenso i canvie de desitjos, així que escric i reescric fent-me un embolic. Finalment m'ho he pensat i hem demano aquests llibres, que us fique ací per si de cas us interessen també a vosaltres. Ja sabeu, tots llibres de poesia per a pasar-ho be jugant la resta de l'any.

Aquests són alguns dels llibres que he escrit i penso que vosaltres també se'ls podeu demanar:


Lola Casas /Agustín Motos. Quí sóc?. Ed. La Galera. Col·lecció Rialles. Un llibre d'endevinalles sobre personatges monstruosos que apreixen als contes.

Esta col·lecció me l'ha demano sencera perquè tots els llibres són superxulos per a jugar. Els altres títols de la col·lecció, per si de cas vosaltres també se la voleu demanar, són: Dites i refranys, Endevinalles, Enganyifes i Ximpleries.





Mª Jesús Jabato. Domingo de pipiripingo. Ed. Hiperión. Col·lecció Ajónjoli.

Un llibre que ens parla, amb versos, de la relació d'una iaia que va desmemoriant-se i el seu net, que amb molt de carinyo sap trobar la part més lúdica del problema i donar-li la volta. Poemes amb molta tendror i humor. Superxulo, per a casa i per al col·le.


Juan Bonilla / Lara Arqueros. Libro de los gatos sensatos de la vieja zarigüeya, de T.S. Elliot. Ed. El Gaviero

Gats, gats, gats i molt més gats passetgen amb la cua alçada per les pàgines d'aquest preciós llibre. Gats tan afamats que desprès han fet un musical i s'han fet famosos cantant. Al llibre podem trobar tots els poemes originals d'aquests gats.





Pedro Villar. Els animals de la pluja. Ed. Editilde
Supose que ja coneixeu el que va passar fa molts, molts anys quan va ploure tant que es va produir el diluvi universal. Noe va ser l'encarregat de construir un vaixell per a salvar als animals, però... de debò coneixeu la història? Ben cert que aquesta versió versificada, amb tant d'humor, encara no la coneixeu. Unes il·lustracions precioses en ajuden encara més a riure's. D'aquest mateix autor, Pedro Villar, i en la mateixa editorial us aconselle Els bosc del meu abecedari (Els dos llibres els podeu trobar també en castellà)


Marc Granell. Oda als peus i altres poemes. Ed. Bromera

Què és pensaveu que la poesia tan sols tractava les parts del cos que més es veuen o els més bells com els ulls i els llavis? Doncs no! També dels peus i tot els que ens envolta. Aquests i un grapat més de poemes dels nostre gran poete Marc Granell amb molta musicalitat, sensibilitat i humor.








A més del poemes d'aquest gran poeta podem trobar també la seua biografia que ens ajudarà a comprendre millor la seua poesia. D'aqueta editorial ja tinc els altres llibres de la seua col·lecció "Poetas para todos". Us fique ací els títols per si de cas també us interessen: 4 Poemas de Joan manuel Serrat y un baúl de pequeñas cosas, 4 Poemas de Gloria Fuertes y una calabaza vestida de luna, 4 poemas de Lorca y un viaje a Nueva York, 4 Poemas de Pablo Neruda y un amanecer en la isla, 4 Poemas de Miguel Hernández y una canción de cuna, 4 Poemas de Antonio Machado y una tarde de lluvia.

De totes maneres crec que encara no he escrit la carta definitiva i aniré buscant més llibres. Si vosaltres voleu assabentar-se d'altres llibres de poesia infantil, tan sols cal que punxeu ací.

1 comentari:

Roberto S. ha dit...

Domingo de pipiripingo es un libro estupendo con estupendas críticas:
“Con una mirada inocente y tierna, divertida e inteligente, aborda María Jesús Jabato la relación entre una abuela enferma de Alzheimer y su nieto en Domingo de pipiripingo, obra ganadora el Premio “El Príncipe Preguntón” que acaba de publicar la prestigiosa editorial Hiperión en su colección “Ajonjolí”. La escritora burgalesa ha compuesto una obra valiente, llena de verdad, conmovedora y terapéutica porque afronta una situación terrible, lo que es un infierno cotidiano para muchas familias, con tanta sutileza que acaba convirtiendo ese trance en un cielo de amor incondicional, cariño, comprensión y esperanza.


Es un libro para niños de edades comprendidas entre 0 y 100 años o más. Una obra que ahuyenta la tristeza que la impregna, que la zarandea advirtiéndole con una sonrisa que no será suya la victoria. Que cuando hay amor, cuando median los besos y el cariño, hasta el terremoto doméstico que una enfermedad provoca puede ser mitigado. Porque si hay ternura se asientan los cimientos de la esperanza y de la vida”.

R. Pérez Barredo – Diario de Burgos – 24.11.08

http://www.diariodeburgos.es/noticia.cfm/Vivir/20081124/ternura/terapia/CB83A4



“¿Por qué está siempre en la luna? Inocente, directa, reveladora, natural, cándida, tierna, graciosa … Es sólo un verso, pero ya descubre la manera con la que la escritora burgalesa María Jesús Jabato se acerca a la enfermedad de Alzheimer. Lo hace, traviesa, divertida y respetuosa, a través de los ojos de un niño en Domingo de Pipiripingo.

El volumen, ilustrado por la también burgalesa Laura Esteban, cuenta cómo vive un niño la llegada de la abuela a casa cuando no viene de visita de domingo, sino para quedarse. “Para el niño es una fiesta porque cree que la llegada de la abuela significa un mundo diferente, una situación nueva, pero la abuela no se comporta como otras veces, tiene un problema, se le olvidan las cosas, que para el niño son disparates. Él lo considera desde su punto de vista, de diversión y afianza la relación entre ambos” relata la autora, quien define la obra como un manual de ternura.

Y Jabato lo escribe de una manera desenfadada, echando mano de canciones infantiles de siempre, con palabras de fácil comprensión y, a la vez, juguetona, incluso se atreve a coquetear con la forma de los versos.”

A.S.R. – El Correo de Burgos – 8 diciembre 2008
Con 'Domingo de pipiripingo' obtuvo María Jesús Jabato, en el pasado mes de abril, el II Premio 'El Príncipe Preguntón' que otorga la Diputación de Granada. El libro lleva el título del primer poema, y en parte responde a lo que ese texto representa. Solo en parte, porque ese texto representa una forma de jugar que está pasando al olvido: juegos que se acompañaban con canciones (o viceversa), y que se realizaban en la calle cuando no existía, entre otros, el peligro de los coches.
El libro es mucho más. Porque en él se enhebra exquisitamente una historia: la de la cariñosa relación entre una entrañable abuela que padece alzhéimer, y su nieto. En el poemario descubrimos ese amor que pasa por momentos diversos: la llegada de la abuela, los cuentos que ésta narra, sus aficiones, sus instantes de ensimismamiento, sus olvidos, sus despistes, su disposición ante el nieto.
Delicadeza y humor
En un delicado tono de humor, la autora traza poemas sobre los problemas que conlleva la enfermedad. Hay mucho amor y mucho calor en ese humor, que respeta, que acoge, que también sufre, que no acusa. La paulatina pérdida de la memoria de la abuela no origina lamentos, ni recriminaciones, ni abandonos. Asumida la enfermedad, nada es condenable, todo es comprendido y comprensible.
Cuando la abuela sale de casa y se pierde, la letra se encorseta en un soneto, porque el pecho se siente más apretado por el dolor, pero cuando la abuela regresa, el aliento poético recupera su libertad de expresión. En el libro se utilizan muchas estructuras poemáticas diferentes, según el motivo que se analiza y poetiza. El conjunto mantiene un tono muy parejo de lirismo, que no disminuye en ningún momento.