18.4.08

RECITAL POÈTIC





El dilluns varem anar a la classe dels xicotets a fer un recital de poesies, primer eixiren els alumnes d'infantil, després nosaltres que sóm els alumnes de primer cicle i després els majors, la classe de segon i tercer cicle.
Totes les poesies eren de flors, plantes i la primavera. I les assajàrem en casa i en l'escola durant uns dies.
Marta, la nostra mestra ens feia fotos mentre nosaltres recitàvem les poesies.
Els menudets tenien vergonya, però els mestres els ajudaven i els animaven.
Després d'arreplegar la classe tornàrem a la classe molt contents. I esperem fer un nou recital.

Alumnes de primer i de segon.


TOTS UN POETES. ADMIRABLE!





1.4.08

Dia Internacional del Llibre Infantil 2008


Com tots els anys, l'IBBY (International Board on Books for young people), celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil el dia 2 d'abril, tot i aprofitant per a commemorar el naixement de l'escriptor danés Hans Christian Andersen.

Cada any és un país membre d'aquesta organització l'encarregat d'editar el cartell anunciador i el missatge adreçat a tots els xiques i les xiquetes del món. Enguany, el país encarregat ha estat Tailàndia.


Tant el missatge com el cartell han estat realitzats per Chakrabhand Posayakrit, un reconegut artiste tailandès. El missatge d'aquest 2008 porta per títol: Els llibres instrueixen. El saber ens fa gaudir.

M'agradaria que llegireu aquest missatge a classe, a casa, i que refleccionareu amb els xiquets i xiquetes sobre la lectura, sobre el seu gran poder de transmisió del saber, sobre el gran tresor imaginatiu que amaga, sobre els diferents suports documentals que ha tingut i té a l'actualitat, sobre els diferents alfabets i cultures que hi ha al món, sobre... quants milers de xiquets i xiquets no hi tenen accés als llibres -ni en tindra mai,... un debat obert que pot ser ben interessant.


Missatge de CHAKRABHAND POSAYAKRIT (Tailàndia) adreçat a tots els infants del món.

Els llibres instrueixen. El saber ens fa gaudir.

La recerca del saber a través de la lectura ha de rebre un tracte prioritari, i ha de ser fomentat des de la infantesa.

Crec que als infants tailandesos, des de sempre, se'ls ha inculcat el desig de conèixer mitjançant la lectura, la qual s'ha basat en una cultura i una tradició. Els pares són els seus primers professors, i els clergues en són els principals mentors. Ells han guiat i educat els més petits tant intel.lectualment com mentalment, tant en assumptes mundans com espirituals.

Així, per realitzar aquest quadre, jo vaig trobar la inspiració en les ancestrals tradicions de Tailàndia: explicar contes als infants per educar-los fent-los llegir inscripcions gravades a les fulles de la palmera, que després es col.locaven damunt de petites taules plegables dissenyades exclusivament per llegir-hi al damunt.

Les històries escrites a les fulles de la palmera generalment provenen del Budisme. Parlen de la vida de Buda i de les històries dels jatakas*, amb la noble intenció de cultivar les ments dels joves i d'infondre'ls fe, imaginació i sentit de la moralitat.

*Segons la tradició budista, els jatakas són històries que narren fragments de les vides anteriors de Buda. Els protagonistes d'aquestes històries poden ser persones o animals que van encarnar Buda i d'altres personatges que s'hi relacionaven. Alguns jatakas són faules d'animals intel.ligents o de persones sàvies. D'altres conten fets sobre herois que visqueren en regnes màgics. I altres són poesies antigues o llegendes sagrades de bramans i ermitans. Els jatakas són històries meravelloses.(Traducció de Guillermina Gea)

Benvinguts de nou al col·le, amiguets i amiguetes


Ei, xicones i xicons: quan de temps sense xerrar amb vosaltres.Supose que les vacances de Pasqua us hauran anat de meravella. A mi no, doncs com que sóc tan menut i ha bufat tant l'aire he agafat un "gripasso" impressionant. No hem trobava bé per a escriure-vos, però he estat llegint tots els vostres poemes. MAGNÍFICS, SUPERMAGNÍFICS POEMES. He fet copia i els he repartit a tots els meus amics i amigues ratolinaires.

Rata Penada, la que viu al campanar de Quart de les Valls (No la coneixeu? És inconfundible: sabatetes de taco d'agulla, mini faldilla de cuiro i una samarreta morada amb una foto del Gat amb Botes -el seu Ídol-) les ha enquadernades totes juntes i s'ha fet un llibret de poesia que ha quedat superxulo. Diu que així per les nits, en la solitud del campanar, rellig els poemes i els imagina en somnis.

Ha sigut Rata Penada la que m'ha donat aquest poema de Miquel Desclot, per a vosaltres, per si el desconeixiu. El seu títol és Rata d'escala i espero que us agrade.


RATA D'ESCALA
Això era una rateta
que embrutava l'escaleta:
Hi escampava uns cagallons
menudets com perdigons.
Fins que un dia li van dar
metzinetes per sopar.
Va deixar, així, la rateta
d'embrutar aquella escaleta.


Els de la il·lustració són el meu avi i mon pare, un poc seriosos per què no volien sortir al camp menjar-se la mona i ma mare els va obligar. Són els dos molt casolans.