Hola amiguets i amiguetes! Es preguntareu que feia pel món que quasi havia desaparegut. Doncs... tot té la seua explicació. El meu cosí Rata-Rafik em va invitar a visitar les seues terres, allà a l'Àfrica. Era una experiència que no podia deixar passar.
Ha estat meravellós, molt bonic i ple d'aventures. Clar, no podia connectar-me a internet (és el que té estar al bellmig de la sabana africana) i us he tirat molt a faltar, us enyorava. Ara, de tornada, he llegit tots els poemetes que heu creat. Mira que sou fantàstics. Per a que ho sapigau, em vaig emportar a l'Àfrica tots els vostres poemes i en les llargues i estrellades nits es reuníem al voltant d'una foguereta per escalfar-se i jo aprofitava per a fer recitals poètics acompanyats de la música dels tamborets. Han quedat impressionats dels vostres versos (hi havia una hipopòtam que, emocionada, es fa ficar a ballar i allò semblava Carnestoltes; i també un cocodril que no parava de plorar amb el ritme dels vostres versos).
S'imaginareu l'orgullós que estava de fer de trobador i missatger de les vostres poesies. Tenia el pit inflat i les orelles ben plantades. Anava repetint: "son els xiquets i xiquetes que m'estimen i escriuen poemes". Rata-Rafik m'ha dit que quan torne de nou els porte més poemetes dels vostres. Així que... apa! Tornem a estar junts i continuem jugant amb la poesia. Val?
La imatge que veieu a l'encapçalament del post me la va fer Subi, un aventurer il·lustrador que em vaig trobar navegant pel Nil. Som jo i la meua amiga Giracurta, una girafa de coll curt (espècie estranya i desconeguda pels zoòlegs, que viu en una lloc secret d'Àfrica). Us agrada?
Des d'ara estem en contacte. Besadetes als xiquets i xiquetes, als profes i pares, tot al ritme del tam-tam, ara valencià.
