1.12.11

Mirada de tardor

Tardor



M'asome al balcó,

el fred invadeix els carrers,

Algo suau toquen els meus cabells,

és la carícia del vent!


Veig la pluja,

la pluja continua de fulles,

les fulles rebent la tènue carícia del sol,

el sol desfent-se amb el crepuscle.


La terra humida als jardins,

l'olor de les castanyes,

la pèrdua de la collita

i l'esquelet de les rames.


Note la grisa gelor de la pluja,

l'humectat al carrer.


Claudia ( Alumna de sisé de Benavites)

La tardor

TARDOR


Me desperte a la matinada,

sent els dolç cantar dels ocells

els seguisc amb la mirada

per que vull anar-me'n amb ells.


Isc al carrer,

no hi ha ningú

no veig ni un sol paper,

sols et sent a tú.


Veig com plou,

m'amague a casa,

el poble pareix un pou,

tot ple d'aigua.


Les gotes cauen de pressa,

l'arbre és un disfressa,

de fulles marrons,

barrejades amb mil colors.


Inés ( Alumna de cinqué de Benavites)



Poesia Què m'agrada?




Vull macarrons

i un pastís de pinyons.

Vull puré

i de postre suflé.

Vull llentilles

i no un plat de papilles.

Vull calamars

que siguen redons i salats.

Vull un gelat

me'l menge ràpid que es desfà.

Vull ou

i no “rabo” de bou

Vull creïlles

i de postre natilles

Maria Amparo, Alberto i Vicent ( Alumnes d'infantil de Benavites)


7.10.11

una poesia reciclada

Pues ha ensayado tanto,
en su clase de canto,
que el dragón Filiberto,
invita ha sus amigos al concierto.

Sin querer que pasara,
en un claro del bosque,
un gorrión distraído,
chamuscado se quedó.

A un lobo charlatán,
la cola le quemó,
y una ardilla coqueta,
sin traje se quedó.

! Otro concierto,
organiza Filiberto¡
pero en otro lugar,
para nadie quemar.

! Debajo de una ducha¡
decía Filiberto,
y así sin fracasar,
su sueño cumplirá.


Claudia Rodríguez Sanz



Versionem poesies

A partir del poema JUEGO de Juan Ramon Jímenez, els alumnes de Benavites del tercer cicle han escrit aquestos poemes tan bonics:

La gota en el cielo.
¿Y qué más?
El cielo en tus ojos.
¿Y qué más?
Tus ojos en mi alma.
¿Y qué más?
¡Nuestras almas siempre juntas!

El gorrión en el nido
¿Dónde va?
El nido al árbol.
¿Dónde va?
El árbol al campo.
¿Dónde va?
El campo a tus poemas.
¿Dónde va?
Tus poemas a mi corazón.

Mis versos en tus poemas.
¿Y qué más?
Los poemas en tu libro.
¿Y qué más?
Tu libro multicolor.
¿Y qué más?
Multicolor es el paisaje.
¿Y qué más?
El paisaje lleno de sol.
¿Y qué más?
¡ El sol resplandece en tus ojos!


MI lápiz en tu poema.
¿Y qué más?
Tu poesía en mi voz.
¿Y qué más?
Tu voz en mis sentimientos.
¿Y qué más?
Tus sentimientos es mi sueño.
¿Dónde van ?
Tus sueños duermen en la luna.
¿Y qué más?
¡ Cómo se reflejan en la noche!

23.3.11

Arbre de la poesia




ARBRE DE LA POESIA

Arbre de la poesia, és una activitat realitzada a l'aulari de Benavites com a continuació dels Recitals Poètics i on es convida a les famílies a que triaren o inventaren una poesia. La participació fou magnífica, el resultat el podeu veure penjat a l'arbre de la poesia.




A cuidarse

Joan

Yo me cepillo los dientes
con pasta y agua caliente,
y me ducho cada día
con cuidado y alegría.
Para el cuerpo alimentar
variedad he de tomar,
y muy bien debo dormir
para poder resistir.
¡¡ Para muy fuertes crecer
nos tenemos que querer!!




La primavera
Aitana
En primavera les flors naixen
les flors volen
i les abelles
trauen el polen.
M’agrada la primavera
es l’estació més bonica,
celebrem la festa de pasqua
i anem al forn de tonica.
Fem la mona de pasqua tots junts,
després anem a per ella
els majors d’un en un
i els xicotets en parella.



L’estiu

L’estiu! Visca l’estiu calorós,
amb platja, poal i banyador.
Gelats mengem
baix un sol abrassador.
Sandia, melons i bresquilles,
tomaques, encisams i bledes
naixen a l’horta i al campet
del meu iaio Ramonet.

Noé Molina Barberà


Mi casa

Tengo una casita
la mar de bonita,
mi casita no es grande
que es pequeñita,
pero entra mucho sol
por las ventanitas
y cuando hace frío y llueve,
dentro estoy calentita
viendo la lluvia caer,
gotita a gotita

Gerard Navarro


La fulla de l’arbre

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no va fer vent
fou la caiguda
per avorriment.

David


Las dos Sonias

Las dos Sonias
os escriben un poema,
y por eso, queremos
elegir un buen tema.
para hacer una poesía
hay que tener estilo y maestría.
Mamá Sonia y Sonieta
hemos decidido redactar
la poesía más completa
para en el árbol colgar.
Por eso, os decimos a todos
que os queremos mucho,
desde el que está más sano
al que está mas pachucho


Sonia

15.3.11

Barranc de l'Encantada

Versificació de la llegenda del Barranc de L'Encantada realitzada per la classe de tercer cicle de Benavites.


A prop d'Alcoi i Beniarrés
es troba el barranc de l'Encantada,
on podem veure al costat d'un xiprés
una penya alta i escarpada.
Allí en una llosa
escrita en lletres estranyes,
de figures i ratlles,
els moriscos les marcaren,
que durant anys habitaren,
ara encara no sabem el que posa.
Dins està la cova encantada,
on guarda infinits tresors,
protegit per una donzella,
que cada cent anys
espera qui la desperte,
li entregue la seua bellessa.



5.2.11

Poesies senderistes




Passem per molí de l'Arap,
a la dreta el barranc de l'Arquet,
ple plantes, arbusts i rosers
i prop està el Ferreret.
Caminant entre arbres,
punxant-se en els esbarzers
botant troncs i roques,
mal ens vam fer.
El Ferreret és baixet,
la vista es inmensa,
allà baix els horts i pobles,
quina meravella.

Claudia


Per una senda entrarem,
al costat del moli de l'Arap,
entre pedres botarem,
per poc caem de cap.

Una serp verem,
de colors molt vius,
els alumnes assustats estàvem,
al moment tot eren somrius.

Tropessàrem i es punxàrem,
amb els esbarzers,
caminant tornàrem
i em vaig alegrar de vore els carrers.

Carles


La setmana passada,
se n'anàrem al Ferreret,
l'excursió més esperada
almenys per algun xiquet.

Me punxí en els esbarzers,
jo me queixava
i el mestre me cridava
va, que aixó no es res.

Caminant per un acantilat,
es trobàrem amb un serp,
nosaltres assustats
caminàrem més espaiet.

Quan per fi vàrem arribar,
estava molts contenta,
tant, que volia cridar,
i que tot el món ho senta.

Ja en casa,
mentre menjava carabassa,
pensava, ja he vist el barranc de l'Arquet,
Per fi he vist la muntanya del Ferreret.

Inés




Cançó a la lluna

M'agradaria ser la lluna,
perque brillaria per la nit.
M'agradaria ser la lluna,
per dormir amb les estreles.
M'agradaria ser la lluna
per ser guapa i bonica

Ja soc la lluna!

Alumnes de Tercer Curs de Benavites