Tristeza

¡Oh, tristeza profunda!
Tú que me amparas a la noche!
No me privas los dolores
ni haces que yo no sufra.

¡Oh, tristeza agobiante!
Tú que entras y no sales,
vienes de tarde en tarde
como un antiguo amante.

Te ríes de mi corazón.
haces con el lo que te place
y luego me dejas sin razón.

Vienes como rayo de luna,
juegas con mi persona a placer,
no me dejas nada de ternura.

Miriam Martínez Gacía 4ESO. Col·legi la Baronia Sant Antoni Abat de Gilet

Llibres infantils i juvenils per a demanar-se en Nadal

De nou ací! Que se m'acudit pensar que... ja que no podeu visitar l'exposició de llibres, al menys us envie un llistat per a que feu la tria. Hi ha de superxulis! D'aventures, d'amor, d'humor, de por, de... fins i tot de ratolins!

Doneu-li una ullada i ho comprovareu. No s'oblideu: en Nadal, al menys un llibre de regal (si són dos o tres encara millor, però s'heu de portar molt bé, a casa i al col·le).

Guies de lectura de llibres infantils i juvenils per a regalar

Guia de Llibres Infantils per a xiquets de 2 a 4 anys

Guia de Llibres Infantils per a xiquets de 4 a 6 anys

Guia de Llibres Infantils per a xiquets de 6 a 8 anys

Guia de Llibres Infantils per a xiquets de 8 a 10 anys

Guia de Llibres Infantils i Juvenils per a xiquets de 10 a 12 anys

Guia de Llibres Infantils i Juvenil de 12 a 16 anys

Guia de Llibres per a Pares

Guia de Llibres de Poesia Infantil i Juvenil

BON NADAL A GRANS I MENUTS I BONA LECTURA!!!

Un saludet des de Ratolandia

Ei, xicones i xicons! Quan de temps sense escriure-vos!!! És que he estat de viatge a Kujalleq i amb tanta neu i tant de fred (fins i tot els bigotis se m'han congelat) no tenia ànim més que per a escalfar-me al voltant de la foguereta de llenya. Ara he tornat a Cocentaina i... quina sorpresa! M'he trobat que han passat el Reis Mags i el Pare Noel per la Biblioteca de Cocentaina i han deixat un grapat de llibres per a que els xiqiets se'ls trien i els demanen per a regal en aquestes dades tan especials.

Com que esteu un poc lluny he pensat que, al menys, la visiteu virtualment (si punxeu al marge inferior dret del vídeo ho podreu veure en la pantalla completa). M'encantaria que vinguereu (tindrem que pensar en fer un viatget cap a Cocentaina).

M'han encantat els vostres superpoemetes. Felicitacions com sempre, artistes!

Exposició Llibres per a Nadal. Biblioteca Cocentaina on PhotoPeach

POESIES DE LA TARDOR

TARDOR

La tardor arriba,
la llum s'amaga.
Vé el fred!
Les fulles dels arbres,
per tot arreu cauen,
els homens encenen el foc
i a per llenya van a l'hort.
La gent es fica,
mànega llarga
i la curta a l'armari
fins l'estiu que vé.
Ve el fred!

Javier

FULLES SEQUES

Els arbres estan tristos,
les fulles es cauen,
unes fulles seques i primes
quan aterren.

El piso a poc a poc embruten,
soroll elles armen
quan el vent bufa que bufa
unes volen
altres es queden.

Els arbres somriuen,
prompte tindran noves fulles verdes,
però xiquets ara vora foc,
amagueu-se que l'hivern està prop.

Joan

TARDOR VERD I GROC
la tardor verd i groc,
plena de fulles per terra.
El sol s'amaga prompte
i la gent entra en pena.
La llum del sol desapareix,
el dia s'acurta.
Els núvols ploren
i els pardals s'envolen.
Ja aplega el fred,
se'n va la calor,
I tots els xiquets
tenen molta tristor

Judith

FULLES

Les fulles cauen dels arbres,
el vent se les emporta
van els homes per rames,
i les deixen a la porta.
Per a setembre ja naixen,
per a l'octubre ja volen,
per novembre ja cauen,
i tots els dies les agarren
Els xiquets les xafen,
quan van corrent,
i els homens agarren
quan para el vent.

Andrea

CAUEN LES FULLES
A la tardor cauen les fulles,
fulles de color marró, roig i groc
totes elles seques
omplin la terra de color
en esta època sense fred ni calor.

POESIA OTOÑAL

El verano terminó,
y el otoño por fin llegó,
Las hojas cubren el camino
dibujando un monte colorido,
los pájaros se ven en sus nidos,
saben que pronto vendrá el frío
Las mujeres encienden el fogón.
¡Llegó la nueva estación!

Poesies dels menudets de Faura

Com treballar la poesia.

Mestres d'Infantil de Faura

Al final del curs passat les tutores ens vàrem plantejar com podrien treballar la poesia amb els xiquets/es de 5 anys. I pensarem que per tindre un primer contacte amb ella, podriem comprar un llibre de poemes per a cada xiquet en compte de comprar les carpetes típiques d'infantil. I bucant, buscant trobarem el llibre "onze poemes".

A principi de curs dedicarem un divendres per introduir el llibre del poemes, per conèixer els coneixements previs dels nostres alumnes. El llibre "onze poemes" va ser un gran regal per a ells perqué "ja sabien llegir".

I aixi comença la aventura dels poemes, on també participa la familia,

Cada divendres per la vesprada treballem un poema diferent. Normalment, utilitzem les noves tecnologies per introduir el poema (power point), acompanyada d'animacions. Entre tots llegim el poema per estrofes, pensem el que vol dir, quines estrofes rimem.....

Després a classe cada xiquet agarra el seu llibre de poemes i posa la data en el poema que hem treballat eixe dia, i junt a la seua carpeta i el seu propi llibre de poemes se'l porten a casa per treballar.

A casa tornen a llegir el poema amb la familia, i inventen un nou poema amb lamateixa temàtica del treballat.

Al principi quasi tots els xiquets copiaven el mateix poema però poc a poc estant fent coses molt boniques.

Proposem la recitació i la imitació, entre d’altres, com a eines educatives imprescindibles i plantejades com la culminació d’un lúdic treball col•lectiu de descoberta de cada poema.

Poesies inventades:

SARGANTANA ESTIRADA

VINE A LA MEUA TERRAÇA

I ET MENGES DE SEGUIDA

TOTES LES MOSQUES DE CASA.

(SARA ESPINOSA)

QUAN JO MENGE EN CASA

COSES DE LA MAR

L' ESTRELLA DEL PLAT

ÉS UN BON CALAMAR.

QUAN JO VAIG ALS BARS

A SOPAR UN BON PLAT,

JO NO VUIC CALAMARS

VUIC UN OU ESTRELLAT.

(JOAN FERRER)

LES ESTRELLES DE MAR

QUE VIATGERES QUE SÓN,

S'APEGUEN A LES PEDRES

I NO LES AMOLLA NI EL SOL.

(ISMAEL CARRASCOSA)

PER UNA PARED LLISA

PASSEJAVA LA SARGANTANA LISA,

QUAN ES VA TROBAR UN MOSQUIT

QUE LI VA FER BON PROFIT

(ISMAEL FALCÓ)

Araña venenosa

Araña venenosa
Bestia y feroz
Controlando
Desde tu telaraña.
Eres repelente,
Fea y negra
Gorda,
Hermosa no seràs
Indignante y
Juguetona te crees
Kappa no tienes
Muy finas patas,
Negras i asquerosas
Ocultándote siempre.
Pues tú,
Quieres darnos miedo
Repelente,
Sucia y arrogante
Tu, cárceles fabricas
Uñas no tienes
Valiente te crees
Water no dispones
Yazare te comerá
Zas! te zampará

Joan Belda (Benavites)

Poesies Hallowen i de por

Poesies inventades pels alumnes de Benavites amb motiu de la festa de Hallowen

Alex

La nit de Hallowen
tots es disfressem,
hi han moltes disfresses
totes diferents.
Quedem per a sopar
despres junts anirem
tocant porta per porta
caramels demanem,
aixi la nit de Hallowen passarem.


Andrea

Per a halloween
tots passem molta por
perque patim i patim
al vore als morts.
Ens disfressem de fantasmes
de momies i carabasses
anem per totes les cases
i a tots el fem carasses.
Pero halloween és mentida
i el celebrem amb alegría
tots riem i cantem
i demanant caramels anem.

Carlos

Noche de tormenta rayos y truenos
brilla el montaña
Noche negra de wallowen
brujas en el bosques
bailan junto al fuego
Fantasmas arrastrando las cadenas
gritos y susurros en el castillo
Nadie sale de su casa
La noche de wallowen.


Cèsar

Era de nit fosc
quan per aquell cami anava
de sobte peguí un bot
en sentir una rama que es trencava
vaig pegar un crit
i em trobí dins el llit
acababa de somniar
i aixó em va espantar
tots en ma casa corrien
mon pare escales avall
ma mare escales amunt
i tots no em sentien


Javier

Era noche de luna llena
y el muerto salio sin pena.
La tumba era vieja
y el muerto no tenia oreja.
Andaba tieso y
olía a queso.
Daba pasos grandes
como un gigante.
Era tan viejo
que un hueso se le rompió
y el muerto cayó

Joan

Era un pueblo muy pequeño
un muerto sobrevivió
pues de la tumba salió.

todo el pueblo estaba
muerto de terror entre
ellos tambien yo.

el muerto con un ojo
casi nos cogió,
menos mal que el demonio
lejos se llevó.


Judith


Hallowen,hallowen
hi ha moltes carabasses
grans i xicotetes
grgues i morades

hallowen, hallowen
anem tots disfressats
demanant a les portes
i els deixem esglaiats

hallowen, hallowen
disfresses i festa
fantasmes i bruixes
i cavallers de conquesta

hallowen, hallowen
es desperten els morts
passegen per el poble
i sen van per els horts





Nico

La casa era vieja, estaba rota y destartalada
a la mayoria de gente por eso le asustaba
Pensaban que estaba embrujada
y que alli un fantasma habitaba
Por la noche la puerta se balanceaba
haciendo un crujido que a todos espantaba
Al medio dia la chimenea umo tiraba
pero no sabiamos nada porque estaba deshabitada
La fachada sin pintar y lo mismo que la chimenea
venian esqueletos al jardin a jugar
El jardin con hierbajos horrorosos
negros grises y hasta colores que no existen
Los arboles secos y sin ramas
¿Y los cuervos donde se apoyaban?
Y por cierto la casa embrujada es una pasada




Sebastian

La bruixa està molt contenta.
La nit de les bruixes s'acosta.
Ja té el vestit negre apunt
per eixir a gaudir altra volta.

La granera voladora esta llesta
per enpendre el vol de nou.

Halloween ja s'acosta
bruixes,fantasmes i demés sers diabòlics.
Es preparen per ballar
i passa-ho bé un altre any

Poemes de l'estiu: no s'oblideu de poemar

Ei, xicones i xicons, aquest estiu no vull que s'oblideu de mi ni de poemar. Per tal d'ajudar-vos ací us deixe uns quants poemetes que Sàlvia ha muntat en el blog de Poesia Infantil i Juvenil. A més, com que sóc la seua amigueta em va dir l'altre dia que li encantaria que escriguereu algun poemeta i li ho enviareu al seu blog (que no tanca en estiu) o al seu correu (bibliodolores@gmail.com ).

Animeu-se! Sé que sou uns grans poetassos i poetasses, així que cal col·laborar amb els vostres poemes, que després podran llegir altres xiquets.

Bon estiu, bones vacances i molt bona lectura (també la poètica).

Besadetes remullades d'aigua marina.

Poesia infantil de l'estiu

View more presentations from Salvia.

Rata Poe felicita als poetes de 2n. de l'Aulari d'Albalat dels Tarongers

Ai, ai, ai xicons i xicones, però que content estic. He vist el poemeta que heu fet sobre El Garbí (un lloc on vaig amb freqüència, perque tinc una tia-avia, per part de pare, que viu allí mateix, un lloc on és viu molt bé i es menja encara millor) i de l'emoció hem tremolava fins i tot el bigotí.

M'encanta que hageu aprofitat les Trobades per a difondre la bona poesia i l'ecologisme del vostre entorn. Esteu fets uns artistassos poetes i un grans ecologistes. Tant és així que he enviat a corre-cuita (a "tota pastilla") per e-mail el poema als meus amics i s'han quedat bocabadats. Varem fer una assemblea, tots reunits al voltant de la soca d'un gran pi, i unànimament varem decidir donar-vos un premi:

Primer Premi Superbigotis Poètics per als poetes i les poetes de 2n. Cicle de Primària del CRA Baronia Baixa, de l'Aulari d'Albalalt dels Tarongers.

Felicitacions i espero que continueu enlairant els versos entre els vostres amics i visitant i que respecteu el vostre entorn, com fiqueu en el poema.

Xicons i xicones, es tot un orgull conèixer-vos i ser el vostre amic, us ho asseguro.

La il·lustració és de La Perera.

EL GARBÍ

Estimat Ratapoe: les xiquetes i xiquets de 2n. cicle del CRA Baronia Baixa de l'Aulari d'Albalalt del Tarongers junt a la nostra mestra Rosa hem fet aquest poema dedicat al Garbí, un dels cims més bonics de la Serra Calderona i que veiem tots els dies des de la nostra escola.

Hem creat aquesta poesia amb motiu de la Trobada d'Escoles en Valencià del Camp de Morvedre, que s'ha celebrat en Albalat dels Tarongers el passat cap de setmana. Així els xiquets i xiquetes de la comarca que ens han visitat han pogut coneixer un poquet més el nostre poble.

EL GARBÍ

Des de l'escola d'Albalat
et veiem cada matí
rogenc, preciós i elegant
majestuós cim del Garbí.
Digués Garbí
que veus des d'alla dalt ?
Què et conten les teues pedres
que no ens deixen de mirar ?

"Des d'ací dalt veig la mar
i molts pobles
que a mi sempre m'estimaran.

Veig Sagunt amb el castell,
Estivella, Gilet, Segart i Petrés.
I altres pobles que a la Calderona
des de fa molts anys estan.

Veig cada cap de setmana
excursionistes il·lusionats
que amb respecte i molta cura
per ací venen a caminar.

I veig ciclistes molt valents,
que quan arriben al meu cim
quasi els falta l'alè.

Veig la meua flora
que vos regala dolç aroma:
romaní, murta, pi blanc,
margallons, llentiscle i farigola.

Veig els animals
que molta companyia em fan:
el mussol, el gat salvatge i la rabosa
la geneta, l'esquirol i el porc senglar.

Per això vos demane
quan em vingueu a visitar
que tingueu molta cura
amb aquest Parc Natural,
i les vostres deixalles
vos haureu d'emportar.

No feu foc i
respecteu tots els animals.

Jo a canvi vos seguiré donant
postes de sol precioses,
perque continueu somiant.

-- CRA Baronia Baixa

Poesies monosil·làbiques

Jugant amb les paraules monosil·làbiques els alumnes de cinqué de l'aulari de Benavites han creat este fantàstic poema: 

Un, dos, tres

no sé qui és.

set, sis, cinc

ara vinc

Dins d'un ram,

hi ha un nan

de menys d'un pam.

Amb carn de bou,

farem un bon brou

i amb sis ous

ja en tinc prou

El meu veí, veu

al seu gall

al fons del vall

ple de neu

Que lleig és el gall,

sec com un pal,

el cap li fa mal.

La il·lustració és  d'Eva Garcés.

ME GUSTA LA POESIA

Me gusta la poesia

Me gusta la nintendo,
me gustan los caballos,
me gustan las noches con mil rayos
soplando con fuerte viento.

Me gusta la poesía,
me gusta el "fucsía",
me gustan los verdes y los rojos
y todo aquello que maravilla
a mis ojos.

No, no, y no !
no me gustan los monstruos,
ni tampoco las moscas en los cubitos de hielo,
ni quiero ver a los piojos,
paseando por mis pelos

Alba y Sira ( alumnas de 2º de Benavites)

Transformar la poesia

Noves poesies a partir de models. Caperucita se transforma en els 3 Porquets.


LO QUE DICEN AHORA
(Javier Villegas Fernández)

Dicen que a Caperucita,
se le perdieron los pasteles
y de tanto llorar por ellos,
dejó mojados los manteles.
Dicen que no fue al bosque,
que fue a dar con el mar
y que el mar iba creciendo
porque no cesaba de llorar.
Que el lobo lo fue siguiendo,
que no era una bestia feroz,
eso lo dicen ahora,
ya se ha corrido la voz.
Que la abuela no estaba enferma,
que en el bosque no vivía
y que la niña Caperucita,
es hija de la fantasía.


LA VERDADERA HISTORIA DE LOS TRES CERDITOS

Dicen que los tres cerditos
se perdieron en el bosque
y de tanto andar
no paraban de llorar
Dicen que hicieron su hogar
que las tres casas
iban creciendo
porque no dejaban de trabajar.
Que el lobo los fue siguiendo
que no era una bestia feroz,
eso dicen ahora
repitiendo el mismo cuento.
Las están hechas,
para que el lobo no pueda entrar
contentos vivían
¡ El lobo solo quería jugar!


OTRA VERDADERA HISTORIA DE LOS 3 CERDITOS

Dicen que los tres cerditos
se perdieron en el bosque
y de tanto andar
encontraron su futuro hogar.
Dicen que le gustaban los limones,
pero solo encontraron melocotones,
que su panza iba creciendo,
porque siempre estaban comiendo.
El lobo los fue siguiendo,
corriendo, corriendo,
es es lo que decían,
yo no se si de verdad sucedía.
Que la madre se preocupaba,
lejos vivía.
Tan lejos como el mundo de fantasía.

Caputxeta i Cia

Històries de Caputxeta, és un llibre creat pels alumnes de l'aulari de Benavites per a celebrar el Dia del LLibre.

Open publication - Free publishing

LLibre: Poesia a l'escola Com fer grans lectors i recitadors

Un magnífic llibre escrit per Ricard Bonmatí i publicat en la Col·lecció Dossiers Rosa Sensat
http://www.rosasensat.org/llibres/

El present Dossier crea la necessitat de viure la poesia cada dia, a casa i a l’escola, amb un bon recull dels poemes més engrescadors que es poden presentar avui als infants i joves, i amb unes propostes de treball alhora precises i flexibles. L’autor, que és mestre i poeta, proposa la recitació i la imitació, entre d’altres, com a eines educatives imprescindibles i plantejades com la culminació d’un lúdic, profund i interdisciplinari treball col•lectiu de descoberta de cada poema.La ironia, la saviesa i la sensibilitat que contenen aquests poemes i la tendra, seriosa i divertida manera de treballar-los que proposa el Dossier, no tan sols constituiran el treball de llengua i de personalitat més durador possible, sinó que crearan uns grans lectors i uns grans amants de la vida i de les persones, amb els seus rics matisos lingüístics, artístics, psicològics i socials, és a dir, profundament humans.

FALLES

Tres poemes sobre les falles que ens envien des del col·legi la Baronia Sant Antoni Abat de Gilet.

Vine a València,

siga com siga,

si en falles bens,

t’ho passaràs molt bé.

Vingues amb vaixell,

vingues amb ell,

coets i traques

escoltaras frecuentment.

Del tretze al deneu,

fallers i falleres veuras,

en cara que caiga neu,

tu tambè ballaras.

Segi Beltrán. 2 ESO

Ja comença la festa,

T’has oblidat d’ella?,

Com diuen els d’Estivella,

Es diu la festa fallera.

Els músics al carrer

I els ninots també,

La pólvora de la mascletada,

No s’acaba fins la matinada.

Quan desfilen els fallers,

No et fiques pel mig,

En algun dels carres,

T’enduràs un trepig.

Entre traques i coets

S’encenen les falles

Després del sopar,

No et pergues ningun detall.

Andrés Rueda Obrer 2 ESO

València i la seua millor festa: les falles,

Tot tremola amb el soroll de les mascletades.

La gent disfruta amb il·lusió,

Inclús en el mínim racó.

EL primer per descomptat és la cridà

Tot el mon alegre perquè tot comença ja.

L’últim és la cremà

Tot el món s’emociona al vore-lo acabar.

Andrea Gómez 2n ESO

LA DONA

Hola Ratapoe i amiguets, a classe hem estat treballant la poesia al voltant de les dones, aprofitant el dia de la dona. Han eixit coses molt xules i com aquest poema, te l'envie. Hi podeu veure més al blog de classe "classe3r.blogspot.com".


LA DONA

La dona és una sonrisa
estiga on estiga
siga pobre o siga rica.

Té que estar sempre feliç,
no marginada o avorrida.

La dona és un petal de flor
igual que una estrella en el sol.

Soles lis dic una cosa,
que tenen que ser feliç
i intentar cumplir el seu major desig.



Julia, de 4t de primària del CRA Baronia Baixa (aulari de Gilet)

ELS TRES PORQUETS

Els tres porquets han crescut,
i una nova vida han viscut.
Tots tres la casa dels pares han deixat
buscant fortuna per separat.
Caminant, caminant un bosc han trobat
i una casa han començat:
de palla i branques, el menut,
amb fusta i claus el mitja
el seu treball ha començat.
Rajoles i ciment ha barrejat
el major, amb intensitat.
El llop molt astut
darrere l'arbre ho ha viscut.
Els porquets es vol menjar
i la seua panxa alimentar.
Ho intenta amb el menut
i fracasa decebut.
Torna a l'atac amb el mitjà
i el seu resultat es desolat.
Finalment, ho intenta amb tots tres
i la cua se li ha encés.

Los dos cipreses de la escuela

Recuerdo cuando era mi primer dia, entré por la puerta vi esos dos cipreses. Me quedé emocionado al ver los nidos de los pájaros.
De pronto, sonó el timbre, y en un parpadear de ojos me fui a clase, luego en el patio, a la sombra del ciprés, jugué a coches con mi amigo Julio y me quedé de piedra cuando vi los pájaros volar y los halcones planeando como el avión de papel que hice. Mi avión cruzó la escuela con su vuelo tranquilo y pausado hasta dirigirse a lo alto del árbol que lo guardo entre sus ramas.


Cèsar. Alumne de quart curs de Benavites ( Cra Benavites Quart)

Carnestoltes a Benavites. Poesies

Els alumnes de Benavites vos hem preparat unes poesies carnestoleres:

Carnestoltes

Vamos a prisa,
llegó el gran día
el carnaval,
y todos a jugar.
Que ganas tenía,
de ponerme el traje
de astronautas
con alegría.
Nos disfrazamos,
con los trajes
varias vueltas damos
viva un feliz día

Joan Belda - Alumne de quart curs de Benavites ( CRA Benavites Quart)


El carnaval ya está aquí
Puede ser lo que imagines:
un astronauta
o un músico con su flauta.
Deja volar tu imaginación
y vístete de avión.
Haz tu traje con papel y tela
o con fina seda.
Júntate con tus amigos,
y desfila tirando confeti,
para que todos al pasar,
digan ése ¿ Quién serà?
Ríe, y se feliz
por un día puedes ser
un rey o una emperatriz.

Pedro Muñoz y Nico Muñoz



Va ser un día del mes de febrer,
En que tots ens disfressem,
Perqué és un día molt fester
I ademes perqué tots el celebrem.

Hi han disfresses molt originals,
D’altres no cal ni parlar
Hi han algunes que semblen pardals,
I d’altres que més val callar.

Axí és carnestoltes al nostre carrer,
Quasi res a vore amb el brasiler,
On la gent amb poca roba balla pel carrer.

Guzman 6é curs de Benavites


Carnestoltes

Arribarem a la classe,
Deixarem les motxilles,
Es posarem les carasses,
I es disfressarem de bruixes.

Hui hi ha diversió,
Amb els sorolls del xiulets,
Lluint la disfressa amb emoció,
I alegria tenim els xiquets.

Varem berenar,
Que bona estava la ensaimada,
No vaig ni sopar,
De tanta xocolatada.

Alumnes de tercer de Benavites

Help! Missatge d'un ratolí que espera i desespera rebre poemes dels xiquets

Ai! Uf! Ai! No sé si serà perquè s'apropa el bon temps, perquè fa poc ha sigut Sant Valentí o perquè estic un poc "embajocat" per l'amor... la qüestió és que ja feia uns dies que no us escrivia. I vosaltres? Per què no m'escriviu i m'enviu alguns dels poemetes que heu fet?

Vinga, xicones i xicons, animeu-se que estic sense poemes per llegir i els necessito per a compartir-los amb la meua enamorada -cosineta de la "rateta presumida"-.

Besadetes de ratolinet, esperant rebre poemes

RECITAL POÈTIC DE LA PAU

RECITAL POÈTIC DE LA PAU

El divendres dia 30 de gener del 2009, els alumnes de l'escola de Benavites, com que era el dia Internacional de la Pau, feren un recital poètic.

Els xiquets buscaren poesies de la pau, i alguns se les inventaren, se les aprengueren de memòria i tingueren que recitar-les davant de tot el col.legi.

Ells s'ho pasaren molt bé encara que quan les recitaven es ficaven molt nerviosos.

Vos passem una de les poesies que més ens agradaren




QUE SE CALLEN LOS CAÑONES
_____________________________
Que se callen los cañones,

que dispensen los soldados,

porque las batallas son ilusiones

que sólo producen derrotados.

Que la paz siempre predomine,

sobre la guerra y la violéncia,

que el hombre nunca olvide

dónde lleva su impertinéncia.

Que los niños puedan jugar,

con sus alegrias en sintonía,

que los adultos puedan brindar

por un futuro pleno de armonía.

Que las armas sean destruidas,

porque sólo provocan muerte y sufrimiento,

que nuevas alianzas sean tejidas

porqu de la extinción no hay arrepentimiento.

Lupercio Mundim

Canción de Carnaval

(Ruben Darío)

Musa, la máscara apresta,

ensaya un aire jovial

y goza y ríe en la fiesta

del Carnaval.

Ríe en la danza que gira,

muestra la pierna rosada,

y suene, como una lira,

tu carcajada.

Para volar más ligera

ponte dos hojas de rosa,

como hace tu compañera

la mariposa.

Y que en tu boca risueña,

que se une al alegre coro,

deje la abeja porteña

su miel de oro.

Únete a la mascarada,

y mientras muequea un clown

con la faz pintarrajeada

como Frank Brown;

mientras Arlequín revela

que al prisma sus tintes roba

y aparece Pulchinela

con su joroba,

di a Colombina la bella

lo que de ella pienso yo,

y descorcha una botella

para Pierrot.

Que él te cuente cómo rima

sus amores con la Luna

y te haga un poema en una

pantomima.

Da al aire la serenata,

toca el auro bandolín,

lleva un látigo de plata

para el spleen.

Sé lírica y sé bizarra;

con la cítara sé griega;

o gaucha, con la guitarra

de Santos Vega.

Mueve tu espléndido torso

por las calles pintorescas,

y juega y adorna el Corso

con rosas frescas.

De perlas riega un tesoro

de Andrade en el regio nido,

y en la hopalanda de Guido,

polvo de oro.

Penas y duelos olvida,

canta deleites y amores;

busca la flor de las flores

por Florida:

Con la armonía te encantas

de las rimas de cristal,

y deshojas a sus plantas,

un madrigal.

Piruetea, baila, inspira

versos locos y joviales;

celebre la alegre lira

los carnavales.

Sus gritos y sus canciones,

sus comparsas y sus trajes,

sus perlas, tintes y encajes

y pompones.

Y lleve la rauda brisa,

sonora, argentina, fresca,

¡la victoria de tu risa

funambulesca!

La il·lustració és de F.Núñez.

POESIES DELS ALUMNES DE 5É DE FAURA

Per a celebrar el Dia de la Pau, ací teniu unes poesies dels nostres amiguets de Faura .
I podeu vore més treball al seu Bloc: http://tercerciclefaura.blogspot.com/2009/01/dia-de-la-pau.html


Alegría,
Besos
Compañía, es el
Día de la Paz

Ana i Mireia


Amigos cómo somos,
Bailemos hasta el fin.
Celebremos esta fiesta,
Dia de la Paz.

Josep Martí y Eladio


Amigos y compañeros unidos contra armas y guerras
Bombas no activar y así las casas no destrozar.
Consejos hay que dar para las guerras no empezar
Desesperación no hay que tener, los nervios no has de perder.

Jaime, Robert y Alejandro Barrachina.

Amigas como somos
Besos nos damos
Compañia damos en este
Día de la Paz.

Lydia y Jennifer

Amar siempre es bonito,
Bondad nos unirá,
Curemos las heridas que hirieron a los demás.
Disfrutemos de este día,
Día de la Paz.

Isabel i Olympia

Abecedari poètic de la pau

ABECEDARI POÈTIC

Armes i violencia,
no em volem.
Baralles tampoc.
Crec que no fa gens de falta,
Després de veure tot el que causa,
Ens dona por i mala gana,
Fan destroços als pobles,
Guanyem algo, amb la guerra?
Hi ha d'haver PAU en aquest món,
Interesa més la felicitat,
Jo, una xiqueta, pense això.
Kalashnikov no, pau i tranquilitat si.
Lluita no, sols alegria pau i amor.
Mireu com deixa la guerra aquest món.
No hi ha dret.
On no ha perjudicat la guerra?
Palestina, Afganistan.... ha eixit perjudicat.
Quins païssos volen pau? Tots.
Rarament pocs no la volen.
Seriament, la guerra no es gens bona.
Tot i que es passen desgràcies.
Unes persones moren en la guerra,
Viuen sols les que tenen sort,
Winchester no, no volen més rifles,
Xiquets patixen, i per això tenim que votar per la PAU,
Yemen, irak que s'acabe la guerra,
Zen, i altres formes de meditació ajuden a la PAU.

Gemma Olmedo ( Alumna de Sisé de l'Aulari de Benavites)

La il·lustració és de la Fundació Doctora Clown.

Deixem que vole el colom de la pau

I ara un poemeta superxuli que ens ha enviat el CRA Baronia Baixa, de Mayra, alumna de 4rt. d'Educació Primària. Estic emocianat després de llegir-lo! besadetes, Mayra.

LA PALOMA

Una paloma quiere volar
un mundo sin guerras
hemos de alcanzar.
Nos trae la alegria,
la paz y el amor
y quiere que todos
vivamos mejor.

El vent enlaira poemes per omplir el món de pau

Ei, xicons i xicones, amb aquest vent que bufa els darrers dies estic que semble un nan electrizat, amb els cabells escarotats. Però també el vent té les seues coses bones doncs, bufant-bufant, m'ha portat uns poemes xulíssim dels alumnes d'ESO del Col·legi la Baronia Sant Antoni Abat de Gilet. Ben cert que us agradaran tant com a mi. Llegiu-los i ho comprovareu. Recordeu que els poemes s'han creat sobre la temàtica de la pau i seguint la forma d'abecedari poètic.

Plas-plas-plas, un fort aplaudiment per a ells! Estan fets un poetes de cap a peus.

La paz
A treinta de enero estamos,
Bien! Por fin ha llegado.
Cuando todos celebramos,
Dándonos la paz.

Entretanto algunos cuantos,
Fabrican armas de artillería.
Gaza e Israel siguen,
Hundidos en la hipocresía.

Incluso hoy en España,
Jaulas de violencia prosiguen.
Kamikazes de la paz,
Ligados a la violencia siguen.

Jaume Ramón
4 ESO Col·legi la Baronia Sant Antoni Abat

*

La pau
Acaronar el cel
Baixar a la mar oberta és
Com la pau al món.
Deixeu de tirar bombes
En pobles tercermundistes i
Forceu la pau a tot l’univers
Guerres no en volem cap,
Hui volem pau, pau i més pau.

Ximo Aliaga Escrig
4 ESO Col·legi la Baronia Sant Antoni Abat
*

Poema de la Paz
A la paz se ha de llegar
Buscando la no violencia
Como también se ha de olvidar
Defectos de mala incumbencia.

En esta vida hay que lograr
felices y en paz estar.
Gracias a toda la nación
Haremos todos juntos una canción

Daniel Villalba Gil. 1 ESO
Col·legi la Baronia Sant Antoni Abat de Gilet
*

La Paz
Al terminar con la guerra
Bastó con ver que la Paz llegó.
Comenzó todo de nuevo;
De pronto la tranquilidad regresó.

Estamos ahora en Paz.
Finalmente nos encontramos seguros.
Guerras desaparecieron; con ayuda
Hemos llegado a la Paz juntos.

Jorge Marqués Marchan. 1 ESO
Col·legi la Baronia Sant Antoni Abat de Gilet
*

La Paz
A la guerra hay que poner fin
Baldosas de paz hay que construir.
Con amor y bondad se puede lograr
Dando comienzo a la paz y dejar de luchar

Empecemos por quemar las armas
Facilitando la vida a los demás.
Globos de solidaridad hay que lanzar
Haciendo un mundo donde haya Paz.

Miguel Bou Alonso. 1 ESO
Col·legi la Baronia Sant Antoni Abat de Gilet

*

La il·lustració és de Renato Lopes.

Fotografia i poesia, per als ratapoetes d'ESO i BAT

La Fundació Blas de Otero ha convocat un concurs per a joves poetes, de 14 a 10 anys, i fotógrafs. Es tracta de posar-li imatge a alguns versos del gran poeta Blas de Otero. Fent poesia en un clic. Està súperinteressant i ben cert que us pot interessar.

Doneu-li una ulladaal blog de Poesia infantil i Juvenil i ho comprovareu. Els bigotis se me mouen d'emoció. Animeu-se a participar!

Jo us fique un exemple, malgrat que la foto no es meua (tinc la càmera congelada i no hem puc fer cap clic).

Puestos en pie de paz,
unidos, laboramos.

(Blas de otero)

ADIVINANZAS DE OFICIOS

Con un delantal bonito
hago palomitas
y me irrito.
Luego pongo la ternera
dentro de la caldera.
(cocinero/a)

Hago tortilla
¡mira qué maravilla!
Se la come mi amiguilla
como si fueran empanadillas.
(cocinero/a)

Lavo muchas cabezas,
corto con las tijeras.
Hago muchas mechas
de todas las maneras.
(peluquero/a)

Cuando veo un animal
lo mimo con mucho cariño,
no le deseo ningún mal
porque es como un niño.
(veterinario/a)

Te pone anestesia,
te quita el dolor,
si coge los alicates
corriendo me voy.
(dentista)

Trabajo de noche
duermo de día
y a mi tienda vienes
todos los días.
(panadero/a)

Tengo una cinta,
llevo una cosa en la mano,
si quieres jugar conmigo
seguro que te gano.
(tenista)

Busco huesos y los estudio
los monto y creo un animal
los meto en el museo
y me siento especial.
(paleontólogo/a)

Llevo una cesta
y enseño a los niños y niñas
todas las letras.
(maestro/a)

Adivina cuál es mi especialidad
ni trabajo es curar,
sanar cualquier animal
que se encuentra mal.
(veterinario/a)

Autores: Noelia, Inés, Andrea, Carles, Sergio, Hevel
(Alumnes de tercer de primària de Benavites)

Abecedaris poètics per al Dia de la Pau

Ja està proper el Dia Escolar de la No Violència i de la Pau (el proper 30 de gener). És un dia molt important per als xiquets i els adults, un dia on en tot el món deuria haver pau. Hi serà així? Què penseu vosaltres sobre el tema de les guerres i de la violència?

Us propose,si us pareix interessant, que ho xerreu en classe i que proposeu solucions per a que s'acaben les guerres i no hi haja violència ni maltrataments en el món. Després... que tal si feu un abecedari poètic, entre tota la classe, sobre el tema de la pau (en valencià o en castellà). Què és això d'un abecedari poètic? Senzill! No s'apureu. Es tracta de fer un poema que comence cada vers per una de les lletres de l'abecedari. El versos poden rimar o no, però si cal que tinguen un cert ritme, un lirisme, un sentiment.

Jo he començat a fer-ne un:

Armes per a la guerra no en volem

Bombes que maten tampoc

Cada racó del món en pau

Dies i dies de somriures i amor

Estigam sempre contents

Fem que el somni siga possible

Guerres i mort desapareixeran

Hi haura sempre amor

Jo que sòc menudet ja ho sé

Kim, el gat, també ho sap

L......

Podeu veure exemples d'abecedaris poètics si punxeu ací. I si voleu alguns exples de poemes sobre la pau podeu veure'ls punxant ací.

Vull acomiadar-me dient-vos que no s'oblideu d'enviar-me els vostres poemetes i així gaudirem tots de la seua lectura. I un poemeta d'una xiqueta, com vosaltres, que ha patit la guerra:

Detened la guerra

(Ivana, 11 anys, de Cepin)

Detened la guerra y la lucha
por la sonrisa de un niño.

Detened los aviones y los autobuses

por la sonrisa de un niño.

Detened todos los tanques

por la sonrisa de un niño.

Detened todo lo que mata y destruye

por una sonrisa de felicidad

en la cara de un niño.

La il·lustració és de Barb Dragony.

La medusa rosa, poema que ens ha regalat Laura Dalmau

Laura Dalmau, una gran poeta, ens ha regalat aquest magnífic poema que vull compartir amb tots vosaltres. Gràcies Laura, de part de Rata Poe, dels pares, mestres i alumnes que participem en aquest blog. Muic! Muic! (besadetes de ratolinet). Això si que és un bon regalet!

La medusa rosa
(Laura Dalmau)
Tons de color purpurina

s’inventen una cançó

de llum, ball i tresor.

Tota vestida de rosa

amb tentacles perfumats

balla quan el sol es pon.

La il·lustració és de Sergio Luna.

Poesies de joguines

Aquestes vacances de Nadal hem jugat, hem xerrat, hem descansat i gaudit dels amics i la família, i a la tornada del col·le hem POEMAT. Super-xulo! Mireu els resultats:

LA NAVIDAD
Cuando llega la Navidad,
nos acompaña la felicidad,
los montes se vuelven blancos
y se vacían los naranjos.

Llega Papa Noel,
arrastrado en un carrusel,
reparte muchos regalos,
menos a los niños malos.

Baja por la chimenea,
que aún humea,
Santa Claus va tan deprisa,
que se oye su risa .

Vuela sin parar,
hasta otra chimenea,
cuando ya ha terminado,
los niños aún no se han levantado
*
POESIA DELS JOGUETS

El pare Noel em va deixar una Wii,
per al meu germa i per a mi,
tambe una cadira de montar,
que bé que es va portar.

I com em vaig portar tan be,
els Reis Mags em dugueren,
mes joguets
que eren molts divertits
i entretenits

*

JUGUETES

Teléfonos sin cordón,
flautas con sonido de acordeón,
el run run del cochecito,
el ron ron del camión
El cubo de formas,
de color bermellón,
la guitarra eléctrica,
ruidosa como el avión,
el muñeco gracioso
que canta una canción