27.11.09

POESIES DE LA TARDOR




TARDOR

La tardor arriba,
la llum s'amaga.
Vé el fred!
Les fulles dels arbres,
per tot arreu cauen,
els homens encenen el foc
i a per llenya van a l'hort.
La gent es fica,
mànega llarga
i la curta a l'armari
fins l'estiu que vé.
Ve el fred!

Javier

FULLES SEQUES

Els arbres estan tristos,
les fulles es cauen,
unes fulles seques i primes
quan aterren.

El piso a poc a poc embruten,
soroll elles armen
quan el vent bufa que bufa
unes volen
altres es queden.

Els arbres somriuen,
prompte tindran noves fulles verdes,
però xiquets ara vora foc,
amagueu-se que l'hivern està prop.

Joan

TARDOR VERD I GROC
la tardor verd i groc,
plena de fulles per terra.
El sol s'amaga prompte
i la gent entra en pena.
La llum del sol desapareix,
el dia s'acurta.
Els núvols ploren
i els pardals s'envolen.
Ja aplega el fred,
se'n va la calor,
I tots els xiquets
tenen molta tristor

Judith

FULLES

Les fulles cauen dels arbres,
el vent se les emporta
van els homes per rames,
i les deixen a la porta.
Per a setembre ja naixen,
per a l'octubre ja volen,
per novembre ja cauen,
i tots els dies les agarren
Els xiquets les xafen,
quan van corrent,
i els homens agarren
quan para el vent.

Andrea

CAUEN LES FULLES
A la tardor cauen les fulles,
fulles de color marró, roig i groc
totes elles seques
omplin la terra de color
en esta època sense fred ni calor.

POESIA OTOÑAL

El verano terminó,
y el otoño por fin llegó,
Las hojas cubren el camino
dibujando un monte colorido,
los pájaros se ven en sus nidos,
saben que pronto vendrá el frío
Las mujeres encienden el fogón.
¡Llegó la nueva estación!