RECITAL POÈTIC

El dilluns varem anar a la classe dels xicotets a fer un recital de poesies, primer eixiren els alumnes d'infantil, després nosaltres que sóm els alumnes de primer cicle i després els majors, la classe de segon i tercer cicle.
Totes les poesies eren de flors, plantes i la primavera. I les assajàrem en casa i en l'escola durant uns dies.
Marta, la nostra mestra ens feia fotos mentre nosaltres recitàvem les poesies.
Els menudets tenien vergonya, però els mestres els ajudaven i els animaven.
Després d'arreplegar la classe tornàrem a la classe molt contents. I esperem fer un nou recital.

Alumnes de primer i de segon.

TOTS UN POETES. ADMIRABLE!

Dia Internacional del Llibre Infantil 2008

Com tots els anys, l'IBBY (International Board on Books for young people), celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil el dia 2 d'abril, tot i aprofitant per a commemorar el naixement de l'escriptor danés Hans Christian Andersen.

Cada any és un país membre d'aquesta organització l'encarregat d'editar el cartell anunciador i el missatge adreçat a tots els xiques i les xiquetes del món. Enguany, el país encarregat ha estat Tailàndia.


Tant el missatge com el cartell han estat realitzats per Chakrabhand Posayakrit, un reconegut artiste tailandès. El missatge d'aquest 2008 porta per títol: Els llibres instrueixen. El saber ens fa gaudir.

M'agradaria que llegireu aquest missatge a classe, a casa, i que refleccionareu amb els xiquets i xiquetes sobre la lectura, sobre el seu gran poder de transmisió del saber, sobre el gran tresor imaginatiu que amaga, sobre els diferents suports documentals que ha tingut i té a l'actualitat, sobre els diferents alfabets i cultures que hi ha al món, sobre... quants milers de xiquets i xiquets no hi tenen accés als llibres -ni en tindra mai,... un debat obert que pot ser ben interessant.

Missatge de CHAKRABHAND POSAYAKRIT (Tailàndia) adreçat a tots els infants del món.

Els llibres instrueixen. El saber ens fa gaudir.

La recerca del saber a través de la lectura ha de rebre un tracte prioritari, i ha de ser fomentat des de la infantesa.

Crec que als infants tailandesos, des de sempre, se'ls ha inculcat el desig de conèixer mitjançant la lectura, la qual s'ha basat en una cultura i una tradició. Els pares són els seus primers professors, i els clergues en són els principals mentors. Ells han guiat i educat els més petits tant intel.lectualment com mentalment, tant en assumptes mundans com espirituals.

Així, per realitzar aquest quadre, jo vaig trobar la inspiració en les ancestrals tradicions de Tailàndia: explicar contes als infants per educar-los fent-los llegir inscripcions gravades a les fulles de la palmera, que després es col.locaven damunt de petites taules plegables dissenyades exclusivament per llegir-hi al damunt.

Les històries escrites a les fulles de la palmera generalment provenen del Budisme. Parlen de la vida de Buda i de les històries dels jatakas*, amb la noble intenció de cultivar les ments dels joves i d'infondre'ls fe, imaginació i sentit de la moralitat.

*Segons la tradició budista, els jatakas són històries que narren fragments de les vides anteriors de Buda. Els protagonistes d'aquestes històries poden ser persones o animals que van encarnar Buda i d'altres personatges que s'hi relacionaven. Alguns jatakas són faules d'animals intel.ligents o de persones sàvies. D'altres conten fets sobre herois que visqueren en regnes màgics. I altres són poesies antigues o llegendes sagrades de bramans i ermitans. Els jatakas són històries meravelloses.(Traducció de Guillermina Gea)

Benvinguts de nou al col·le, amiguets i amiguetes

Ei, xicones i xicons: quan de temps sense xerrar amb vosaltres.Supose que les vacances de Pasqua us hauran anat de meravella. A mi no, doncs com que sóc tan menut i ha bufat tant l'aire he agafat un "gripasso" impressionant. No hem trobava bé per a escriure-vos, però he estat llegint tots els vostres poemes. MAGNÍFICS, SUPERMAGNÍFICS POEMES. He fet copia i els he repartit a tots els meus amics i amigues ratolinaires.

Rata Penada, la que viu al campanar de Quart de les Valls (No la coneixeu? És inconfundible: sabatetes de taco d'agulla, mini faldilla de cuiro i una samarreta morada amb una foto del Gat amb Botes -el seu Ídol-) les ha enquadernades totes juntes i s'ha fet un llibret de poesia que ha quedat superxulo. Diu que així per les nits, en la solitud del campanar, rellig els poemes i els imagina en somnis.

Ha sigut Rata Penada la que m'ha donat aquest poema de Miquel Desclot, per a vosaltres, per si el desconeixiu. El seu títol és Rata d'escala i espero que us agrade.

RATA D'ESCALA

Això era una rateta

que embrutava l'escaleta:

Hi escampava uns cagallons

menudets com perdigons.

Fins que un dia li van dar

metzinetes per sopar.

Va deixar, així, la rateta

d'embrutar aquella escaleta.

Els de la il·lustració són el meu avi i mon pare, un poc seriosos per què no volien sortir al camp menjar-se la mona i ma mare els va obligar. Són els dos molt casolans.

La raboseta, el rabosot i les cireres

Dos noves adaptacións del conte de la raboseta, el rabosot i les cireres.



Aixó era un rabosot,
i una raboseta,
li digué l'animalot,
a la que creia seua amigueta.

Se on hi ha un cirerer,
demà matí anirem,
on està,
si es pot saber?
A l'arcadeta de Rotglà.
Mira que jo soc molt matiner.
La raboseta li guanya la ma,
i el rabosot s'enfadà.

Tira'm una cirereta,
i li tirà un pinyolet,
per favor, dona'm una cirereta,
i sols li dona el rabet.

Així que totes se les menjà.
El rabosot tot enfadat,
Va anar a perseguir-la,
Però encara no l'ha acaçat.

*********************************

Aixó era una rabosot i una raboseta,
estaven baix d'una perereta,
el rabosot li digué a la raboseta,
vols vindre amb mi a un cirerer, amigueta?

Si,si ! li contestà- quan anirem?
o és que encara no ho sabem?

Si, demà de matí, només isca el sol,
mentre rossegava un pinyol.
On es aquest cirerer, li preguntà,
i ell molt confiat li contestà.
I a lèndemà,
sense el rabosot se n'anà.

Quan va arribar el rabosot,
la raboseta es va pujar al cirerer d'un bot.

Rabosot, em pots donar una cirereta,
I sols un pinyolet li va donar la raboseta.

El rabosot es va enfadar,
i a per la raboseta va anar,
però aquesta es va escapar.


Alumnes de cinqué i sisé de Benavites

RODOLINS 3r CICLE QUART SOBRE LA COMARCA

LA FONT DE QUART

A la font de Quart hi ha dos esquirols

que pugen a les palmeres i mengen pinyols.

Van a jugar amb l`aigua

i s`amaguen baix la rampa

que hi ha per a netejar la bassa.

Les persones que van a menjar paella el diumenge

li donen als esquirols per a que mengen,

i els agrada moltíssim

perquè mengen i estan pleníssims.

Daniel Ramírez.

Steven Cueva.

LA FRONTERA

A la muntanyeta de la frontera

hi ha una verda olivera

i una reportera molt juganera

fent fotografies a una carrrasquera.

Sílvia Gaspar Garcia

Lara Gonzalez Asensi

EL POBLE DE SAGUNT

Pel poble de Sagunt

passa un riu que es diu Palància

per on passeja un home pelut

que té molta elegància

DAVID GASPAR MARTÍ

LA FONT

Ma mare té un quadre de la font de Quart

que està pintat amb molt d’art,

dins hi ha una gran palmera

que és més bonica que aquella morera.

Dins de la bonica Font

hi ha un gran pont,

per on passen els esquirols

per a poder agafar uns quants pinyols.

També hi ha uns paellerots

on es fan paelles amb cullerots,

per a les persones més xicotetes

que se les mengen amb culleretes

i les persones més majors

se les mengen amb tenedors.

Eloy Acacio Berzosa

Quim Cosme Folguerà

EL CAMP DE MORVEDRE

Al Camp de Morvedre

hi ha un castell amb moltes pedres

que no té monarca,

ni patriarca,

perquè no en fa falta

ja que n’estic farta.

Miriam Bayona

Iria Alandi

LA FONT DE QUART

La Font de Quart volia estar prop d’una frontera

perquè es tan juganera

que li agrada molt veure la gent viatgera.

Clara Doménech

La font de Quart té molts peixets

xicotets i boniquets.

També té dos esquirols

que pugen sempre a les palmeres

i mengen molts pinyols.

Cristian Brinzan

SAGUNT

PEL POBLE DE SAGUNT

PASSA UN RIU QUE ES DIU PALÀNCIA

MOLTA GENT HA CAIGUT

PERÒ HAN FET MOLTA GRÀCIA.

Marcos Salvador

EL POBLE DE QUART

En Quart hi ha un llavaner,

al costat d´un gran taronger.

Tots els xiquets del poble

baixen a jugar al parc del poble.

Mentre jugaven vingué un gos

li vaig donar la mà i em pegà un mos.

Raul Escobar

GALLETAS PARA LA MEMORIA

Se ponen las 5 tripas de tigre,

pero antes de que emigre.

Después se añaden los humores de una momia,

que no tenga novia.

A continuación 2 colmillos de lobo,

que no sea bobo.

Antes de acabar se añade hiel de tiburón,

antes de que sea un cabezón.

Casi por último se añade un alacrán,

que no coma pan.

Por último 3 dientes de dragón

que no coma mejillón.

Adrián Queralt Pérez

La princesa i els pésols

Hola de nou amiguets, màgnífiques aquestes transformacións del conte de La princesa i els pésols que m'ha passat el vostre mestre.





Una reina desconfiada,
vullgué saber
si aquella xicona era princesa
i baix de la flassada
va posar vint matalassos i tres pesolets.

Quan a aquella princesa,
li preguntà la reina,
com has dormit la nit esta?
digué: m'alçat molt molesta.

Ara ja s'ho creia,
per fi el casament es va aprovar,
els pésols al museu els exposaria,
per que no es pogueren menjar.


El príncep que vivia en l'epoca mosquetera,
es volia casar amb una princesa verdadera,

Va anar a rodar món,
i no trobava ninguna que li agradara mogollón,
trist tornà a la seua fortalesa,
al no trobar cap princesa.

Trucaren a la porta i pega una ullada,
era una princesa cansada i mullada.

Quan s'alcà del llit
la reina li preguntà, com havia dormit.
damunt de vinst matalassos i vints llençols?
Encara he notat els tres pèsols.

Tots sabien que era,
una princesa verdadera
i s'havien casat per primavera.

**********************************

El princep volia trobar
una princesa de bo de bo,
per amb ella poder-se casar,
amb trompes, trompetes i molt de so.

Per a provar si era de veritat,
posa pèsols baix del matalàs,
a l'endemà es va alçar,
contà que ho va notar.

El príncep estava feliç,
per la seua trobada recent,
i li va posar baix del llit,
un regal sorprenent.






Alumnes de Quart curs de Benavites

Una cançoneta per a somriure... i ballar

Poesies Infantil Benavites

Redolina que redolinaràs. Tercer cicle de Quart

Gràcies amiguets de Quart per aquestes poesies.

En un llibre molt famós,

que en la boca el duia un gos

creat per Miguel de Cervantes,

que va ser el que el va morir antes.

El seu llibre és conegut per tots

i l’han llegit molts.

Ara que s’ha mort tots el reconeixen

com al millor escriptor espanyol

però no era de Bunyol.

Adrian Queralt

En la revista Gran Vista

ha eixit un violoncel·lista

vestit de flautista.

Clara Doménech

El millor dentista

és Batista

per això ix en una revista.

Cristian Brinzan

El major violinista,

vol ser un bon pianista.

Hi ha un cambrer,

que en el seu temps lliure és dolçainer.

Al valencianista,

li agrada ser flautista.

I el pitjor motorista,

vol ser el millor alpinista.

Daniel Ramírez

El xic que canta música rock

està constipat i li cau un poc el moc.

Eloy Acacio

Conill, conillet

comprat un barret

que potser tingues fred,

agafa un got de llet

i beu-te’l molt espaiet.

Ja ha eixit el sol

i fa molta calor.

Llevat el barret

que ja no fa fred.

Miriam Bayona

Jo sempre pinte els meus ordinadors

amb els seus retoladors.

Iria Alandí

Caracola , caracola

eres tan bonica

com el nom de Mariola.

Lara González

La meua bicicleta

porta una estufeta

per a no tindre fresqueta.

Marcos Salvador

El Kamikaze motorista

causa terror a l’autopista

i per això ha sigut el protagonista

de la gran revista.

Quim Cosme

El meu entrenador

practica classes d´ordinador,

també em dona por

perquè pareix un enterrador.

Raül Escobar

El porter va fer una parada

a la gran balonada.

David Gaspar

La fada està enamorada

i un poc desesperada,

i la seua bareta

ha acabat cansadeta

de tant de viatget

al mercadet.

Sílvia Gaspar

A la comarca de València,

hi ha una emergència

i vaig anar amb urgència.

Steven Federico Cueva

Un poemeta del meu cosí Peret, ratolí fredolic

La Gemma petita

se'n va a dormir;

amb l'ós de vellut

s'estira al llit.
El ratolí Peret

diu que a la nit

pateix massa fred

i vol pujar al llit.
La Gemma bonica

li deixa un racó,

el tapa contenta,

i li fa un petó.
(Andreu Llombart)

Formació de lectors: a casa, al col·le, a tot arreu

La importància dels pares en la formació lectora dels xiquets és fonamental. Hem copiat del bloc de Poesia Infantil i Juvenil -on podeu trobar molts llibres, poemes, webs, cançons, dites, endevinalles....- aquest slide. Què us pareix?

Una salutació a tots els pares i mares

Hola papis i mamis: supose que em coneixereu perque els vostres fills i filles us hauran parlat de mi. Ja sabeu que sóc un ratolí menut, aventurer de biblioteca, amb fins bigotins i dèries de poeta. M'encanta el joc poètic que estic realitzant amb els vostres fills i us demane un poc d'ajuda.

Podeu continuar a casa els joc poètics que estan fent a la classe? Pot ser molt divertit, sobretot si s'impliqueu. Fins ara hem jugat a les endevinalles i amb els rodolins. Per què no en feu a casa? Què és molt difícil? Què va! Pregunteu-los a ells, rasqueu un poc la vostra imaginació, fiqueu un pessiguet d'humor i... ja està.

Un exemple: inventeu-se una frase i escriviu-la. Després torneu-la a escriure en format de vers. Llegiu-la en veu alta i doneu-li una recitació poètica.

Un ratolí passejava per la cuina amb la cueta enlairada, mentre cantava la cançó del gras i ratllat gat Flo.

Un ratolí

passejava per la cuina

amb la cueta

enlairada,

mentre cantava la cançó

del gras

i ratllat

gat Flo.

Si voleu assabentar-se'n de més activitats poètiques per a jugar en casa tan sols teniu que escriurem un correu i jo, veloç com el vent, us n'envie unes quantes.

Ens han enviat més poemetes

Estic devanit! Ja comencen a ploure poemes..xip-xap, xip-xap! Ens han enviat per correu electrònic aquests poemetes tan xulis. Llegiu-los i voreu com una bona rialla poètica fareu.

Poemeu a casa, amb els pares i ens enviu també els oemes. Animeu-se!

EL GAT

(Enrique Alfonso Cuadau)

Un xiquet anomenat Abat

volia tindre un gat

i un dia va anar al mercat

perque és més barat

i va tornar a casa amb el gat

ja ben comprat.

EL RIU
(Enrique Alfonso Cuadau)
El riu
és molt viu
perque cuant plou riu
i els pardals per damunt
fan piu, piu.


EL CUC
(Enrique Alfonso Quadau)
El cuc
corre més que un ruc
i no és res paregut a un samaruc
i és mes xicotet que un trabuc.


NIU DE RATES
(Guzman Alfonso Sánchez)
Tot potser digué Caliu,
menys una rata fer niu,
baix la cua d'un gat viu.

Endevinalles i rodolins dels menudets

Hola Ratapoe:

Sóm els alumnes de primer cicle de Benavites, com ens vas dir t'enviem aquestes poesies que hem fet a classe amb la nostra mestra Mari Carmen:

Poesies del primer cicle

Cada dia el ratolí,
pinta amb un colorí

Un dia un gos en la cova,
va trobar un muntó de roba

Tenim un ratolí,
que li agrada anar al molí.


El gran pintor Picasso,
pinta un quadre d’un pallasso,
i el seu amic Pim, tocava el saxo


Abecedarí, abecedari,
em dius per quina lletra,
comença el primer mes
del calendari.?


Ajuda’m, simpàtic estoig,
a dibuixar el cel roig.

Bon dia, rellotge,
són ara les dotze?-

Un rata-poema en anglès

Estic tant i tant il·lusionat pel premi que hem rebut que li he telefonat a la meua amiga Rata York, que viu als Estats Units. S'ha "quedat empanfigolada". Ella, que se les dona de mouse-super-star mai ha rebut cap premi. Això si, alegrant-se per mi i per tots vosaltres m'ha enviat un poemeta d'Elizabeth Bushey . Clar, està en anglès, però us serà molt fàcil de traduir -aprofitant les classes d'anglès-.

Mouse McMettle

Mouse McMettle,

Carpenter.

Met a seamstress.

Married her.

Nails and hammer,

Needle, thread.

She sewed pillows.

He built the bed.
They crafted a cottage

Curtains, white

Bright wide windows

Soft sunlight
They raised one loving

Faithful son

Broke the windows

Every one.

Tangled threads

Of every kind

Bungled hammers

Every time.
Still, Ma and Pa were lucky mice,

And with their prodigy were pleased.
Their son was poor at many tasks,

But he excelled at making cheese.