Ei, xicones i xicons: quan de temps sense xerrar amb vosaltres.Supose que les vacances de Pasqua us hauran anat de meravella. A mi no, doncs com que sóc tan menut i ha bufat tant l'aire he agafat un "gripasso" impressionant. No hem trobava bé per a escriure-vos, però he estat llegint tots els vostres poemes. MAGNÍFICS, SUPERMAGNÍFICS POEMES. He fet copia i els he repartit a tots els meus amics i amigues ratolinaires.
Rata Penada, la que viu al campanar de Quart de les Valls (No la coneixeu? És inconfundible: sabatetes de taco d'agulla, mini faldilla de cuiro i una samarreta morada amb una foto del Gat amb Botes -el seu Ídol-) les ha enquadernades totes juntes i s'ha fet un llibret de poesia que ha quedat superxulo. Diu que així per les nits, en la solitud del campanar, rellig els poemes i els imagina en somnis.
Ha sigut Rata Penada la que m'ha donat aquest poema de Miquel Desclot, per a vosaltres, per si el desconeixiu. El seu títol és Rata d'escala i espero que us agrade.
RATA D'ESCALA
Això era una rateta
que embrutava l'escaleta:
Hi escampava uns cagallons
menudets com perdigons.
Fins que un dia li van dar
metzinetes per sopar.
Va deixar, així, la rateta
d'embrutar aquella escaleta.
Els de la il·lustració són el meu avi i mon pare, un poc seriosos per què no volien sortir al camp menjar-se la mona i ma mare els va obligar. Són els dos molt casolans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada