20.5.08

Poesies de mares, pares i iaios




UN DIA DE PLUJA

Quin dia més avorrit,
plouen grans gotes,
tant com botes.
No puc eixir de casa,
estic més trist que una carabassa.

Avorrit i avorrit,
busque que fer,
sense poder eixir al carrer.

Al di he trobat,
algo que m'ha agradat,
es escriure aquesta poesia,
per a que done alegria.

Sense adonar-me he mirat,
a la finestra, i m'he alegrat,
que la pluja ha parat

Pares de Javier Gollart Bolós



La xiqueta

Atengau amb atenció
El que vos vaig a contar.
Açò era una xiqueta
Que li agradava molt somiar.

Un dia creia ser reina
i un altre capità.
De sobte era astronauta
I a la lluna cregué anar.

Tots els dies quant
S'alçava a algun lloc havia anat.
I sense costar-li
Ni un real viatjava més que un rellamp.

Conegué a princeps i reines
A pirates i a soldats
I una nit quant va sortir
va sopar amb un sultà.

Que xiqueta més viatgera
No para mai de dançar
Un dia està a la xina
I un altre a sudà.

Que bonico que es somiar
Perqué ho vius de veritat
I sense gastar-te ni un clau.

Si heu atés el que he contat
Ja sabeu el que heu de fer:
Tancar ulls i desitjar.

I ara....... A començar a somiar.


Pares de Sebastián Beltrán Gómez



Para Luis Alfonso Cuadau

Filiberto el Dragón

Filiberto el Dragón
es un buen amigo de Luis.
Los dos van juntos al colegio
y juntos aprenden a escribir.

Los libros y los tebeos
saben leer a la perfección.
Y todos los deberes hacen
cumpliendo con su obligación.

Filiberto es muy inquieto
y se muestra a veces retozón.
Casi siempre olvida vestirse
y al colegio acude sin calzón.

Y los días de frio en invierno
coge molestos resfriados
y por no vestirse
anda siempre constipado.

Con otros "compas" al campo salen
a dar puntapiés a los balones.
Y en su equipo Luis chuta
a Filiberto que mete los goles.

Y como Filiberto es un dragón
y tiene escamas su cola,
al deslizarse los niños por ella
se despellejan como una caracola.

¡Qué buenos compañeros son!
Luis ahora que es mayor
echa de menos a Filiberto,
su gran amigo el dragón.

Iaio de Luis Alfonso Cuadau


EL MEU GOSSET
El meu gos és tot blanquet
Amb taquetes de color
De color negre carbó
Xicotet com un liró.

Una orella té negreta
I un altra molt blanqueta
És tant viu i saltarí
Que pareix un ballarí.

El meu gosset es diu Hommer
I em vol més que a ningú
Pues jo el trac a passejar
I li done a menjar.

Al meu gosset li agra l'aigua
Sols es vol que mullar
I quan l'omplic la ferrà
Boig es possa a lladrar.

Quin gosset tens més bonic
Tots el miren quan el trac.
Corre corre que no para
I no et deixa descansar.

Sebastián Corral Beltrán

Cap comentari: