Poemes de l'estiu: no s'oblideu de poemar

Ei, xicones i xicons, aquest estiu no vull que s'oblideu de mi ni de poemar. Per tal d'ajudar-vos ací us deixe uns quants poemetes que Sàlvia ha muntat en el blog de Poesia Infantil i Juvenil. A més, com que sóc la seua amigueta em va dir l'altre dia que li encantaria que escriguereu algun poemeta i li ho enviareu al seu blog (que no tanca en estiu) o al seu correu (bibliodolores@gmail.com ).

Animeu-se! Sé que sou uns grans poetassos i poetasses, així que cal col·laborar amb els vostres poemes, que després podran llegir altres xiquets.

Bon estiu, bones vacances i molt bona lectura (també la poètica).

Besadetes remullades d'aigua marina.

Poesia infantil de l'estiu

View more presentations from Salvia.

Rata Poe felicita als poetes de 2n. de l'Aulari d'Albalat dels Tarongers

Ai, ai, ai xicons i xicones, però que content estic. He vist el poemeta que heu fet sobre El Garbí (un lloc on vaig amb freqüència, perque tinc una tia-avia, per part de pare, que viu allí mateix, un lloc on és viu molt bé i es menja encara millor) i de l'emoció hem tremolava fins i tot el bigotí.

M'encanta que hageu aprofitat les Trobades per a difondre la bona poesia i l'ecologisme del vostre entorn. Esteu fets uns artistassos poetes i un grans ecologistes. Tant és així que he enviat a corre-cuita (a "tota pastilla") per e-mail el poema als meus amics i s'han quedat bocabadats. Varem fer una assemblea, tots reunits al voltant de la soca d'un gran pi, i unànimament varem decidir donar-vos un premi:

Primer Premi Superbigotis Poètics per als poetes i les poetes de 2n. Cicle de Primària del CRA Baronia Baixa, de l'Aulari d'Albalalt dels Tarongers.

Felicitacions i espero que continueu enlairant els versos entre els vostres amics i visitant i que respecteu el vostre entorn, com fiqueu en el poema.

Xicons i xicones, es tot un orgull conèixer-vos i ser el vostre amic, us ho asseguro.

La il·lustració és de La Perera.

EL GARBÍ

Estimat Ratapoe: les xiquetes i xiquets de 2n. cicle del CRA Baronia Baixa de l'Aulari d'Albalalt del Tarongers junt a la nostra mestra Rosa hem fet aquest poema dedicat al Garbí, un dels cims més bonics de la Serra Calderona i que veiem tots els dies des de la nostra escola.

Hem creat aquesta poesia amb motiu de la Trobada d'Escoles en Valencià del Camp de Morvedre, que s'ha celebrat en Albalat dels Tarongers el passat cap de setmana. Així els xiquets i xiquetes de la comarca que ens han visitat han pogut coneixer un poquet més el nostre poble.

EL GARBÍ

Des de l'escola d'Albalat
et veiem cada matí
rogenc, preciós i elegant
majestuós cim del Garbí.
Digués Garbí
que veus des d'alla dalt ?
Què et conten les teues pedres
que no ens deixen de mirar ?

"Des d'ací dalt veig la mar
i molts pobles
que a mi sempre m'estimaran.

Veig Sagunt amb el castell,
Estivella, Gilet, Segart i Petrés.
I altres pobles que a la Calderona
des de fa molts anys estan.

Veig cada cap de setmana
excursionistes il·lusionats
que amb respecte i molta cura
per ací venen a caminar.

I veig ciclistes molt valents,
que quan arriben al meu cim
quasi els falta l'alè.

Veig la meua flora
que vos regala dolç aroma:
romaní, murta, pi blanc,
margallons, llentiscle i farigola.

Veig els animals
que molta companyia em fan:
el mussol, el gat salvatge i la rabosa
la geneta, l'esquirol i el porc senglar.

Per això vos demane
quan em vingueu a visitar
que tingueu molta cura
amb aquest Parc Natural,
i les vostres deixalles
vos haureu d'emportar.

No feu foc i
respecteu tots els animals.

Jo a canvi vos seguiré donant
postes de sol precioses,
perque continueu somiant.

-- CRA Baronia Baixa

Poesies monosil·làbiques

Jugant amb les paraules monosil·làbiques els alumnes de cinqué de l'aulari de Benavites han creat este fantàstic poema: 

Un, dos, tres

no sé qui és.

set, sis, cinc

ara vinc

Dins d'un ram,

hi ha un nan

de menys d'un pam.

Amb carn de bou,

farem un bon brou

i amb sis ous

ja en tinc prou

El meu veí, veu

al seu gall

al fons del vall

ple de neu

Que lleig és el gall,

sec com un pal,

el cap li fa mal.

La il·lustració és  d'Eva Garcés.

ME GUSTA LA POESIA

Me gusta la poesia

Me gusta la nintendo,
me gustan los caballos,
me gustan las noches con mil rayos
soplando con fuerte viento.

Me gusta la poesía,
me gusta el "fucsía",
me gustan los verdes y los rojos
y todo aquello que maravilla
a mis ojos.

No, no, y no !
no me gustan los monstruos,
ni tampoco las moscas en los cubitos de hielo,
ni quiero ver a los piojos,
paseando por mis pelos

Alba y Sira ( alumnas de 2º de Benavites)

Transformar la poesia

Noves poesies a partir de models. Caperucita se transforma en els 3 Porquets.


LO QUE DICEN AHORA
(Javier Villegas Fernández)

Dicen que a Caperucita,
se le perdieron los pasteles
y de tanto llorar por ellos,
dejó mojados los manteles.
Dicen que no fue al bosque,
que fue a dar con el mar
y que el mar iba creciendo
porque no cesaba de llorar.
Que el lobo lo fue siguiendo,
que no era una bestia feroz,
eso lo dicen ahora,
ya se ha corrido la voz.
Que la abuela no estaba enferma,
que en el bosque no vivía
y que la niña Caperucita,
es hija de la fantasía.


LA VERDADERA HISTORIA DE LOS TRES CERDITOS

Dicen que los tres cerditos
se perdieron en el bosque
y de tanto andar
no paraban de llorar
Dicen que hicieron su hogar
que las tres casas
iban creciendo
porque no dejaban de trabajar.
Que el lobo los fue siguiendo
que no era una bestia feroz,
eso dicen ahora
repitiendo el mismo cuento.
Las están hechas,
para que el lobo no pueda entrar
contentos vivían
¡ El lobo solo quería jugar!


OTRA VERDADERA HISTORIA DE LOS 3 CERDITOS

Dicen que los tres cerditos
se perdieron en el bosque
y de tanto andar
encontraron su futuro hogar.
Dicen que le gustaban los limones,
pero solo encontraron melocotones,
que su panza iba creciendo,
porque siempre estaban comiendo.
El lobo los fue siguiendo,
corriendo, corriendo,
es es lo que decían,
yo no se si de verdad sucedía.
Que la madre se preocupaba,
lejos vivía.
Tan lejos como el mundo de fantasía.

Caputxeta i Cia

Històries de Caputxeta, és un llibre creat pels alumnes de l'aulari de Benavites per a celebrar el Dia del LLibre.

Open publication - Free publishing

LLibre: Poesia a l'escola Com fer grans lectors i recitadors

Un magnífic llibre escrit per Ricard Bonmatí i publicat en la Col·lecció Dossiers Rosa Sensat
http://www.rosasensat.org/llibres/

El present Dossier crea la necessitat de viure la poesia cada dia, a casa i a l’escola, amb un bon recull dels poemes més engrescadors que es poden presentar avui als infants i joves, i amb unes propostes de treball alhora precises i flexibles. L’autor, que és mestre i poeta, proposa la recitació i la imitació, entre d’altres, com a eines educatives imprescindibles i plantejades com la culminació d’un lúdic, profund i interdisciplinari treball col•lectiu de descoberta de cada poema.La ironia, la saviesa i la sensibilitat que contenen aquests poemes i la tendra, seriosa i divertida manera de treballar-los que proposa el Dossier, no tan sols constituiran el treball de llengua i de personalitat més durador possible, sinó que crearan uns grans lectors i uns grans amants de la vida i de les persones, amb els seus rics matisos lingüístics, artístics, psicològics i socials, és a dir, profundament humans.

FALLES

Tres poemes sobre les falles que ens envien des del col·legi la Baronia Sant Antoni Abat de Gilet.

Vine a València,

siga com siga,

si en falles bens,

t’ho passaràs molt bé.

Vingues amb vaixell,

vingues amb ell,

coets i traques

escoltaras frecuentment.

Del tretze al deneu,

fallers i falleres veuras,

en cara que caiga neu,

tu tambè ballaras.

Segi Beltrán. 2 ESO

Ja comença la festa,

T’has oblidat d’ella?,

Com diuen els d’Estivella,

Es diu la festa fallera.

Els músics al carrer

I els ninots també,

La pólvora de la mascletada,

No s’acaba fins la matinada.

Quan desfilen els fallers,

No et fiques pel mig,

En algun dels carres,

T’enduràs un trepig.

Entre traques i coets

S’encenen les falles

Després del sopar,

No et pergues ningun detall.

Andrés Rueda Obrer 2 ESO

València i la seua millor festa: les falles,

Tot tremola amb el soroll de les mascletades.

La gent disfruta amb il·lusió,

Inclús en el mínim racó.

EL primer per descomptat és la cridà

Tot el mon alegre perquè tot comença ja.

L’últim és la cremà

Tot el món s’emociona al vore-lo acabar.

Andrea Gómez 2n ESO

LA DONA

Hola Ratapoe i amiguets, a classe hem estat treballant la poesia al voltant de les dones, aprofitant el dia de la dona. Han eixit coses molt xules i com aquest poema, te l'envie. Hi podeu veure més al blog de classe "classe3r.blogspot.com".


LA DONA

La dona és una sonrisa
estiga on estiga
siga pobre o siga rica.

Té que estar sempre feliç,
no marginada o avorrida.

La dona és un petal de flor
igual que una estrella en el sol.

Soles lis dic una cosa,
que tenen que ser feliç
i intentar cumplir el seu major desig.



Julia, de 4t de primària del CRA Baronia Baixa (aulari de Gilet)

ELS TRES PORQUETS

Els tres porquets han crescut,
i una nova vida han viscut.
Tots tres la casa dels pares han deixat
buscant fortuna per separat.
Caminant, caminant un bosc han trobat
i una casa han començat:
de palla i branques, el menut,
amb fusta i claus el mitja
el seu treball ha començat.
Rajoles i ciment ha barrejat
el major, amb intensitat.
El llop molt astut
darrere l'arbre ho ha viscut.
Els porquets es vol menjar
i la seua panxa alimentar.
Ho intenta amb el menut
i fracasa decebut.
Torna a l'atac amb el mitjà
i el seu resultat es desolat.
Finalment, ho intenta amb tots tres
i la cua se li ha encés.

Los dos cipreses de la escuela

Recuerdo cuando era mi primer dia, entré por la puerta vi esos dos cipreses. Me quedé emocionado al ver los nidos de los pájaros.
De pronto, sonó el timbre, y en un parpadear de ojos me fui a clase, luego en el patio, a la sombra del ciprés, jugué a coches con mi amigo Julio y me quedé de piedra cuando vi los pájaros volar y los halcones planeando como el avión de papel que hice. Mi avión cruzó la escuela con su vuelo tranquilo y pausado hasta dirigirse a lo alto del árbol que lo guardo entre sus ramas.


Cèsar. Alumne de quart curs de Benavites ( Cra Benavites Quart)

Carnestoltes a Benavites. Poesies

Els alumnes de Benavites vos hem preparat unes poesies carnestoleres:

Carnestoltes

Vamos a prisa,
llegó el gran día
el carnaval,
y todos a jugar.
Que ganas tenía,
de ponerme el traje
de astronautas
con alegría.
Nos disfrazamos,
con los trajes
varias vueltas damos
viva un feliz día

Joan Belda - Alumne de quart curs de Benavites ( CRA Benavites Quart)


El carnaval ya está aquí
Puede ser lo que imagines:
un astronauta
o un músico con su flauta.
Deja volar tu imaginación
y vístete de avión.
Haz tu traje con papel y tela
o con fina seda.
Júntate con tus amigos,
y desfila tirando confeti,
para que todos al pasar,
digan ése ¿ Quién serà?
Ríe, y se feliz
por un día puedes ser
un rey o una emperatriz.

Pedro Muñoz y Nico Muñoz



Va ser un día del mes de febrer,
En que tots ens disfressem,
Perqué és un día molt fester
I ademes perqué tots el celebrem.

Hi han disfresses molt originals,
D’altres no cal ni parlar
Hi han algunes que semblen pardals,
I d’altres que més val callar.

Axí és carnestoltes al nostre carrer,
Quasi res a vore amb el brasiler,
On la gent amb poca roba balla pel carrer.

Guzman 6é curs de Benavites


Carnestoltes

Arribarem a la classe,
Deixarem les motxilles,
Es posarem les carasses,
I es disfressarem de bruixes.

Hui hi ha diversió,
Amb els sorolls del xiulets,
Lluint la disfressa amb emoció,
I alegria tenim els xiquets.

Varem berenar,
Que bona estava la ensaimada,
No vaig ni sopar,
De tanta xocolatada.

Alumnes de tercer de Benavites

Help! Missatge d'un ratolí que espera i desespera rebre poemes dels xiquets

Ai! Uf! Ai! No sé si serà perquè s'apropa el bon temps, perquè fa poc ha sigut Sant Valentí o perquè estic un poc "embajocat" per l'amor... la qüestió és que ja feia uns dies que no us escrivia. I vosaltres? Per què no m'escriviu i m'enviu alguns dels poemetes que heu fet?

Vinga, xicones i xicons, animeu-se que estic sense poemes per llegir i els necessito per a compartir-los amb la meua enamorada -cosineta de la "rateta presumida"-.

Besadetes de ratolinet, esperant rebre poemes

RECITAL POÈTIC DE LA PAU

RECITAL POÈTIC DE LA PAU

El divendres dia 30 de gener del 2009, els alumnes de l'escola de Benavites, com que era el dia Internacional de la Pau, feren un recital poètic.

Els xiquets buscaren poesies de la pau, i alguns se les inventaren, se les aprengueren de memòria i tingueren que recitar-les davant de tot el col.legi.

Ells s'ho pasaren molt bé encara que quan les recitaven es ficaven molt nerviosos.

Vos passem una de les poesies que més ens agradaren




QUE SE CALLEN LOS CAÑONES
_____________________________
Que se callen los cañones,

que dispensen los soldados,

porque las batallas son ilusiones

que sólo producen derrotados.

Que la paz siempre predomine,

sobre la guerra y la violéncia,

que el hombre nunca olvide

dónde lleva su impertinéncia.

Que los niños puedan jugar,

con sus alegrias en sintonía,

que los adultos puedan brindar

por un futuro pleno de armonía.

Que las armas sean destruidas,

porque sólo provocan muerte y sufrimiento,

que nuevas alianzas sean tejidas

porqu de la extinción no hay arrepentimiento.

Lupercio Mundim