1.12.11

La tardor

TARDOR


Me desperte a la matinada,

sent els dolç cantar dels ocells

els seguisc amb la mirada

per que vull anar-me'n amb ells.


Isc al carrer,

no hi ha ningú

no veig ni un sol paper,

sols et sent a tú.


Veig com plou,

m'amague a casa,

el poble pareix un pou,

tot ple d'aigua.


Les gotes cauen de pressa,

l'arbre és un disfressa,

de fulles marrons,

barrejades amb mil colors.


Inés ( Alumna de cinqué de Benavites)



Cap comentari: