TARDOR
Me desperte a la matinada,
sent els dolç cantar dels ocells
els seguisc amb la mirada
per que vull anar-me'n amb ells.
Isc al carrer,
no hi ha ningú
no veig ni un sol paper,
sols et sent a tú.
Veig com plou,
m'amague a casa,
el poble pareix un pou,
tot ple d'aigua.
Les gotes cauen de pressa,
l'arbre és un disfressa,
de fulles marrons,
barrejades amb mil colors.
Inés ( Alumna de cinqué de Benavites)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada